EL GAT: ES DEIXA EDUCAR? - ETOLOGIA FELINA

El gat domèstic ja fa molt de temps que ens acompanya en la nostra vida quotidiana, tots hem sentit les històries de com els antics egipcis els consideraven animals sagrats, de com a l’Edat Mitjana eren el contrari, animals maleïts per acompanyar les “bruixes”… Des de llavors han seguit convivint amb nosaltres però una mica a l’ombra del seu “rival” domèstic: el gos.

Quantes vegades (massa) els amants dels gats hem sentit allò de “m’agraden però no me’n refio”, “els gats són animals traïdors…” Hi ha molta desconeixença sobre el caràcter i el tarannà dels nostres amics felins. Des del punt de vista etològic, això és un simple problema de comunicació. Els humans ens vanagloriem de ser l’espècie més intel·ligent però en canvi, pretenem que les nostres mascotes aprenguin el nostre llenguatge abans que nosaltres el seu. Aquesta suposada “traïdoria” dels gats prové senzillament que no els entenem, no coneixem el seu llenguatge i no reconeixem els senyals que sovint ens envien.

El primer que hem de saber és que els gats tenen un període de socialització relativament curt (entre set i vuit setmanes), període en què han de tenir contacte amb els humans si no volem que després en desconfiïn sempre. Així doncs, aquest és un dels principals motius que expliquen que alguns gats siguin esquerps…

També hem de tenir present que quan portem un gatet a casa, encara que estigui socialitzat, els primers dies l’hem de deixar tranquil, que sigui ell qui se’ns acosti. El gat primer s’ha d’acostumar al seu nou territori, que és la nostra llar i tot el que hi ha a dins (nosaltres inclosos). Deixem que s’hi acostumi, que ho ensumi tot, que es faci seu tot el que l’envolta.

Ens podem trobar que, al principi, ens defugi una mica, o fins i tot que no es deixi tocar. En aquest cas no ens alarmarem. Si és un gat socialitzat el que hem de fer és, com hem dit abans, deixar-lo una mica al seu aire, que s’habituï a l’entorn, i a més seguirem una pauta molt senzilla erquè ens agafi confiança: farem que ens associï només a coses positives per a ell:

• Parlem-li en to afectuós i suau.

• Quan ens vegi, donem-li alguna cosa bona per menjar (el pernil dolç els acostuma a agradar molt). L’hi oferirem amb la mà i, si no ens l’agafa, li deixarem en algun lloc accessible. Quan ho ensumi i s’ho mengi unes quantes vegades, veurem que ja ens ho demanarà i, fins i tot, ens ho agafarà de la mà…

• Li donarem algun joc apropiat per a ell (boletes fetes amb paper de plata que rodolen, per exemple).

• No li cridem ni fem gestos massa bruscs.

• Acariciem-lo suaument quan ens deixi.

Seguint aquestes senzilles pautes veurem com aviat és ell qui busca la nostra companyia, estirantse al costat 
nostre o bé sobre la nostra falda, regalant-nos la seva serenitat.

Pel que fa al seu llenguatge, hem d’anar coneixentlo, entenent els senyals que ens fa… saber que si ens mira amb els ulls mig tancats i ens “ronroneja” és que està a gust, que si camina davant nostre amb la cua molt alçada ens està saludant o vol que el seguim, que si la cua oscil·la pendolant suaument no hi ha cap problema, però que si comença a moure-la ràpidament d’un costat cap a l’altre l’hem de deixar tranquil perquè s’està empipant, que les orelles molt plegades gairebé horitzontalment signifiquen que té por, i lleugerament inclinades cap endavant volen dir interès o atenció. El mateix passa amb els bigotis: que es poden enganxar a la cara per por, o erigir-se per interès o atenció.

Si es posa a caminar de puntetes amb el cos arquejat com una ferradura, amb el pèl tot eriçat és un clar senyal que ens està amenaçant o a punt d’agredir. Les vocalitzacions també són importants, des del típic “miau” que fan servir per reclamar-nos l’atenció als esbufecs d’amenaça…

Tinguem també en compte que el gat és un animal molt sensible i, per tant, els sorolls sobtats, els canvis –hem de mirar de no moure la caixa de fer les seves necessitats ni el bol del menjar i de l’aigua si ja són a un lloc adequat–, i les situacions noves el poden estressar. Si el veiem neguitós o una mica estressat, mirem de no empipar-lo massa i buscarne la causa, que pot ser qualsevol de les esmentades abans. Si hem fet canvis que es puguin revertir, ho farem. També podem preparar-li petits amagatalls accessibles on es pugui “refugiar” a estonetes perquè es vagi relaxant.

Cada vegada és més habitual en aquests casos l’ús de feromones sintètiques. Es tracta d’un senzill difusor que s’endolla al corrent elèctric –com els aparells pels mosquits a l’estiu– i allibera unes substàncies volàtils, totalment imperceptibles per a nosaltres, que tenen l’efecte de relaxar el gat. Es poden adquirir a qualsevol centre veterinari o botiga per a mascotes.

Només tenint en compte unes senzilles pautes de convivència podem tenir en el gat el nostre company i amic més entranyable, que ens acompanyarà i ens donarà un afecte que difícilment trobarem en cap altre ésser viu.

Enric Mas i Mas. Estilista, ensinistrador i terapeuta de conducta canina i felina.