L'actitud agressiva dels gossos depèn de l'educació que reben per part dels seus amos i no tant de la raça a la qual pertanyen, segons revela l'estudi elaborat per la Universitat de Còrdova i publicat pel Journal of Animal and Veterinary Advances i pel Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC).
"Molts gossos són sacrificats o abandonats per la seva actitud violenta, però contràriament al que es pensa, en la conducta agressiva del gos la raça té poc protagonisme respecte a tots els factors que depenen de l'amo", revela l'estudi. En aquest sentit, l'equip de recerca va apuntar que els factors externs, modificables i dependents de l'amo són els que més influeixen en l'actitud de l'animal.
Així que, la raça o el mestissatge no condicionen la perillositat d'un gos. Una bona selecció i bona educació per part dels amos segueix sent la base fonamental per impedir que un gos es converteixi en un animal perillós.
Dit abans, recalquem que, la raça no condiciona la perillositat d'un gos. La perillositat d'un gos no depèn de la seva raça, sinó de l'individu en si, sigui o no sigui de raça. Els estudis en genètica aclareixen que els factors comportamentals que indueixen a l'agressivitat no estan units al genotip d'un individu, i molt menys al fenotip, que és del que es tracta en diferenciar unes races canines d'unes altres.
Tan sols poden existir factors genètics (en determinats llinatges o línies de sang, i no en determinades races) que, units a un ambient i/o una educació determinada, poguessin tornar-se més fàcilment en caràcters perillosos i a desencadenar brots de tipus agressiu. Aquests casos poden donar-se en qualsevol gos sigui de raça o no.
La llei espanyola de Gossos Potencialment Perillosos (Llei PPP 1999) és una controvertida i inadequada llei sense base científica alguna, ja que classifica i discrimina races de gossos i propietaris.
Aquesta llei, en el seu primer epígraf, nomena i titlla de potencialment perilloses a determinades races canines (vuit o més, depenent de la comunitat autònoma) i posteriorment, en l'epígraf II, engloba a gairebé el 50 per 100 de les races canines amb característiques similars (unes 200 aproximadament), serveixi d'exemple: segons aquest epígraf, el gos lazarillo d'un invident pot ser considerat PPP. Llavors, para què nomenar a les vuit primeres?
Tampoc aborda amb criteri el factor mestissatge entre un PPP i un altre que no ho és. En definitiva, una llei realitzada per polítics i sense assessorament tècnic algun.
Així, segons l'autor principal de l'estudi, J. Pérez-Guisat considera que "no és normal que els gossos que reben l'educació adequada mantinguin comportaments agressius per defensa de recursos" i assenyala que en el cas que això ocorri es deuria a algun problema mèdic o orgànic "que pot provocar canvis de conducta en el gos".
Són adorables... els nens també!! 😊😊😊😊
