L'AGRESSIVITAT DELS GOSSOS DEPÈN DE LA GENÈTICA I L'EDUCACIÓ QUE REBEN, NO DE LA SEVA RAÇA!

L'actitud agressiva dels gossos depèn de l'educació que reben per part dels seus amos i no tant de la raça a la qual pertanyen, segons revela l'estudi elaborat per la Universitat de Còrdova i publicat pel Journal of Animal and Veterinary Advances i pel Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC).

 "Molts gossos són sacrificats o abandonats per la seva actitud violenta, però contràriament al que es pensa, en la conducta agressiva del gos la raça té poc protagonisme respecte a tots els factors que depenen de l'amo", revela l'estudi. En aquest sentit, l'equip de recerca va apuntar que els factors externs, modificables i dependents de l'amo són els que més influeixen en l'actitud de l'animal.

 Així que, la raça o el mestissatge no condicionen la perillositat d'un gos.  Una bona selecció i bona educació per part dels amos segueix sent la base fonamental per impedir que un gos es converteixi en un animal perillós.

Dit abans, recalquem que, la raça no condiciona la perillositat d'un gos. La perillositat d'un gos no depèn de la seva raça, sinó de l'individu en si, sigui o no sigui de raça. Els estudis en genètica aclareixen que els factors comportamentals que indueixen a l'agressivitat no estan units al genotip d'un individu, i molt menys al fenotip, que és del que es tracta en diferenciar unes races canines d'unes altres.

 Tan sols poden existir factors genètics (en determinats llinatges o línies de sang, i no en determinades races) que, units a un ambient i/o una educació determinada, poguessin tornar-se més fàcilment en caràcters perillosos i a desencadenar brots de tipus agressiu. Aquests casos poden donar-se en qualsevol gos sigui de raça o no.

La llei espanyola de Gossos Potencialment Perillosos (Llei PPP 1999) és una controvertida i inadequada llei sense base científica alguna, ja que classifica i discrimina races de gossos i propietaris.
 Aquesta llei, en el seu primer epígraf, nomena i titlla de potencialment perilloses a determinades races canines (vuit o més, depenent de la comunitat autònoma) i posteriorment, en l'epígraf II, engloba a gairebé el 50 per 100 de les races canines amb característiques similars (unes 200 aproximadament), serveixi d'exemple: segons aquest epígraf, el gos lazarillo d'un invident pot ser considerat PPP. Llavors, para què nomenar a les vuit primeres?
Tampoc aborda amb criteri el factor mestissatge entre un PPP i un altre que no ho és. En definitiva, una llei realitzada per polítics i sense assessorament tècnic algun.

Així, segons l'autor principal de l'estudi, J. Pérez-Guisat considera que "no és normal que els gossos que reben l'educació adequada mantinguin comportaments agressius per defensa de recursos" i assenyala que en el cas que això ocorri es deuria a algun problema mèdic o orgànic "que pot provocar canvis de conducta en el gos".

 Són adorables... els nens també!! 😊😊😊😊

LA TERCERA EDAT EN ELS GOSSOS, COM PODEM AJUDAR-LOS?

La vellesa arriba en moments diferents tant per a les diferents races com per als gossos de forma particular. En general, les races més petites tenen una esperança de vida més gran que les races més grans i encara que resulti difícil acceptar-ho, és important que puguis identificar quan el teu gos ja és vell, d'aquesta manera podràs ajudar-lo a passar els canvis d'aquesta edat d'una forma positiva i feliç.

-Canes: Igual que els humans, notaràs que el pelatge del teu gos comença a tornar-se blanc i més aspre. Especialment al voltant dels ulls i del musell. Pots donar-li algun suplement d'àcids grassos per restaurar alguna cosa de la brillantor al pelatge, l'ajudarà molt.

LAXOLJA - Oli de Salmó 100% Natural

-Durícies: És molt comú que els gossos de més edat els surtin durícies als colzes i genolls. Part de la causa és que passen més temps al llit del normal. Especialment si tendeixen a estar en superfícies dures. Pots comprar-li un llit ortopèdic o animar-los a que facin servir superfícies toves.

 -Artritis i artrosi: Aquesta és una de les malalties més comunes, el que passa és que les articulacions comencen a desgastar creant dolor i rigidesa en els moviments del teu gos, solen caminar diferent, els hi costa més incorporar-se, es paren en els passejos, etc . Cal procurar subministrar al gos una molècula regeneradora del cartílag, que és la condroïtina sulfat, davant de qualsevol dubte, consulta amb el veterinari.

ARTRO HUSSE -  Glucosamina  i condroitina

-Ungles trencadisses i coixinets ressecs: Com que el nostre gos es fa vell es torna menys actiu pel que les ungles se'ls comencen a estellar de llargues i els coixinets es fereixen. És possible que hagis de tallar-li les ungles més seguit i que hagis de aplicar-li un ungüent especial per hidratar els coixins de les potes.

TASS PLUS  - Cera d'abella

 -Càries: Les malalties dentals són molt comuns en els canvis d'edat. Fins i tot començaràs a notar que el teu gos ja no té algunes dents. És important que netegis i revisis constantment la seva dentadura per evitar infeccions i inflamació a les genives, vigila si rebutja el menjar o veus que li costa mastegar.

TUGG PLUS -  Os amb te verd

TANDREP PLUS -  Cordes masticables

-Restrenyiment: Igual que en els humans el tracte digestiu es torna més lent per la qual cosa pot provocar restrenyiment. Hem de tenir paciència i deixar-li el temps que necessiti.
-Incontinència urinària: És possible que el teu gos faci pipí en llocs indeguts com quan era cadell. Això pot ser un símptoma d'incontinència, ja que el control de la seva bufeta està canviant. Fins i tot pot succeir mentre descansa o dorm, no li renyis ni t'enfadis.

 

PINSO SENIOR   -  Gossos a partir dels 7 anys

-Problemes respiratoris: Igual que altres òrgans els pulmons també comencen a debilitar-se pel que és possible que notis al teu gos més cansat del normal. Això es deu al fet que ja no respira igual de bé que abans. És important que no faci massa esforç ni exercici, si notes qualsevol canvi en el so i el ritme de la respiració, si us plau, consulta amb el veterinari.
-Pèrdua auditiva: Alguns gossos comencen a sentir menys amb l'edat. És probable que s'espanti amb més facilitat, ja que les coses les poden trobar per sorpresa, com ara que ens acostem a ell per acariciar-lo.
-Pèrdua de vista: Molts gossos de gran edat desenvolupen un problema anomenat esclerosi ocular, que és quan el lent de l'ull es veu ennuvolat i això pot afectar la vista del teu gos, si succeeix si us plau, acudeix al veterinari.

La majoria de nosaltres considerem el nostre gos com un membre de la família i un dels nostres millors amics. Després d'haver-nos lliurat tota una vida d'amor i companyia, els gossos ens accepten com som i ens ofereixen molt sense demanar res a canvi. 

Per tot això els devem ni més ni menys que el millor per a la seva salut en la vellesa: ajuda per alleujar aquestes malalties que vénen amb els anys, i molta paciència i comprensió.

CARACTERÍSTIQUES DELS LLITS PER A GOSSOS

Cada mascota necessita un lloc personal, un lloc privat en el qual puguin descansar i recuperar forces. Els gossos són animals actius, surten a passejar, juguen i molts no paren ni un segon quiets. Proporcionar-los un espai com llits per a gossos és fonamental per assegurar  el seu descans, fer una migdiada i oblidar-se una mica dels llits dels seus amos.

Com han de ser els llits per a gossos

És probable que et sentis aclaparat amb la quantitat de llits per a gossos que hi ha al mercat. Cal que escullis un lloc que sigui perfecte per a la teva mascota i des de Husse et donarem uns consells. La forma del llit és fonamental, haurà d'adaptar-se a la seva grandària, el seu pes i la seva mobilitat, si són molt actius com els cadells millor matalassos tipus niu i si ja tenen una edat, un matalàs ovalat sense vores altes.

La neteja és una altra característica a tenir en compte quan vols comprar un llit per a gossos. Busca que sigui fàcil de rentar i si  es pot desenfundar per posar a la rentadora, molt millor. El farciment dependrà de la mida del teu gos, a major pes millor ha de ser el farciment perquè el llit sigui confortable.

Llits per a gossos a Husse

- Llit Paus: es tracta d'un llit per a gossos tou que garanteix el benestar i el descans de la teva mascota. Està fabricat amb materials d'alta qualitat i molt suaus, amb vores que protegeixen dels corrents d'aire. A més està disponible en tres formats diferents (S, M i L) que s'ajustaran a la mida de la teva mascota.



 - Llit Krypin: es tracta d'una acollidora cova perquè les mascotes juguin i puguin descansar. Està dissenyat per a gats o per a gossos de mida petita. El sostre pot ser fàcilment descomprimit per a una fàcil neteja, transport o si a la teva mascota li agrada dormir sense sostre.

ELS GATS PARACAIGUDISTES: UN ACCIDENT QUE ES POT EVITAR

La síndrome del gat paracaigudista són un conjunt de lesions que apareixen en aquells felins que cauen des d’una finestra o balcó. No és un problema de comportament, ni tampoc que la nostra mascota s’hagi tornat massa aventurera.

Existeixen diverses teories que intenten explicar el perquè d’aquestes caigudes, entre les més habituals: que calculen malament la distància al saltar, que no aconsegueixen agafar-se amb les ungles i rellisquen o, simplement que els agrada tafanejar i seguir amb la mirada, des de les altures, a tot allò que es mou. Moltes vegades, aquest instint d’atrapar la “presa” els fa saltar sense mirar al buit. Els gats més joves (menors de 2 anys) o els que no han estat esterilitzats, són els que tenen més risc de patir la síndrome del gat paracaigudista (la prevalença és la mateixa en mascles que en femelles).

L’altura des de la qual caiguin, i l’estat sanitari (sobretot l’edat i el pes), són uns dels factors que condicionaran la seva supervivència.
Per exemple, les caigudes des d’un segon pis, si l’animal està sa, no solen provocar lesions greus, ja que els dóna temps a posar en marxa els mecanismes de rotació i amortiment de la caiguda. La cua els serveix per equilibrar-se i poder arribar amb les quatre extremitats recolzades a terra. Primer roten el cap, després la columna i finalment ajusten les seves potes del darrere a la posició del cos, arquejant l’esquena com un paracaigudes. Des d’altures menors a 1,5 metres solen haver-hi més danys ja que l’animal no és capaç de voltejar rotar a temps.

Què fer quan passi?

Hem d’intentar localitzar l’animal, ja que solen espantar-se i amagar-se. Un cop localitzat es recomana embolicar-los amb una manta i tapar-los, sobretot el cap, evitant que vegin a desconeguts i sentin sorolls que els puguin espantar de nou. Compte en agafar-los: estarà desorientat, atemorit i adolorit, i pot ser que no ens conegui i intenti defensar-se esgarrapant o mossegant, sobretot si té ferides o fractures. A l’arribar a casa, si ens deixa manipular-lo, hem de comprovar si hi ha ferides i/o hemorràgies i intentar tranquil·litzar-lo.

Símptomes que podrem observar

Dificultat respiratòria si hi ha hemorràgia pulmonar o pneumotòrax; fractura d’extremitats, dels ossos llargs com el fèmur, tíbia i/o peroné … que poden trencar-se amb facilitat; fractura de mandíbula i paladar obert; hemorràgia nasal i d’òrgans interns (melsa) i trencament de bufeta, entre d’altres. Una revisió completa descartarà aquestes patologies i les possibles complicacions associades. Sempre és molt important que el visiti un professional veterinari que avaluï el cas i decideixi les mesures a dur a terme.

Prevenir aquests greus accidents és el més important. Hi ha diverses coses que pots fer per evitar que la teva mascota experimenti “la síndrome del paracaigudista”. Per exemple, pots enriquir el seu ambient amb jocs interactius, sistemes de cerca de menjar, prestatgeries i altres elements on puguin desenvolupar la seva conducta de caça. Consulta a un expert en conducta felina que t’expliqui com fer-ho.
Eviteu la presència de l’animal en aquelles habitacions on hàgiu d’obrir les finestres. Si no fós possible, podeu col·locar-hi mosquiteres.

UNA MODA O UN PAS CAP A ENDAVANT? EMPRESES DOG FRIENDLY

Empreses a Estats Units com Google, Amazon o Ben&Jerry’s, s'han declarat empreses Dog Friendly.

I això què significa? Doncs que els seus empleats tenen la possibilitat d'acudir al seu lloc de treball amb el seu gos, molt interessant!.

 

Com és d'imaginar, les empreses que s'han apuntat a aquestes noves polítiques han procurat redactar unes normes de conducta per als gossos i els seus amos molt estrictes. Aquestes han de complir-se si els treballadors amb gossos no volen deixar de gaudir d'aquest gran avantatge.

Algunes d'aquestes normes, en el cas de Google, són les següents :

• Els gossos han de tenir xip i estar degudament vacunats.

• Tots els gossos han d'estar vigilats i no poden deixar-se a les oficines de Google per passar la nit ni deixar-se sols mentre el seu amo no estigui present. Els gossos han d'estar amb el seu amo o amb un supervisor tot el temps. Els gossos no estan permesos en zones com els banys, àrees de descans, la cafeteria, en reunions o a la pista de volleyball.

• Qualsevol conducta, que interfereixi amb la capacitat d'un altre empleat per treballar, serà una causa perquè el gos hagi de tornar a casa. Conductes agressives, grunyits, lladrucs, persecucions o mossegades seran inacceptables i al primer avís el gos haurà de tornar a la seva llar.

• Empleats amb reaccions al·lèrgiques a gossos podran demanar als treballadors amb gossos del seu departament que no els portin a les oficines. Mascotes amb evidència de puces hauran de tornar a casa fins que rebin tractament i el problema hagi quedat resolt.

• Els amos són responsables de la neteja dels seus gossos i l'espai que ocupen en les seves oficines. Si una mascota té més de “un accident” dins del despatx haurà de tornar a casa. Els empleats són econòmicament responsables de qualsevol dany o neteja dins de les instal·lacions de Google i això inclou, danys per accident, excessius pèls i males olors. 

• Els amos han de mantenir una adequada responsabilitat asseguradora davant d'un contratemps del seu gos.

• Google no assumeix cap responsabilitat davant de cap mascota.

A més, empreses com Google de nou o, també Ebay, ofereixen com un més dels beneficis de treballar en la seva empresa, la possibilitat de pagar als empleats que ho sol·licitin un segur veterinari per al seu animal.

Totes aquestes grans empreses han comprès, després que diversos estudis científics també ho avalessin, que les persones que conviuen amb mascotes són més felices i productives si passen major temps amb ell@s i que l'entorn es torna més distès i agradable en les oficines quan aquests animals estan presents.

Persegueixen entorns de conciliació treballo-vida privada i sembla que aquesta mesura resulta en persones felices, amb un entorn laboral saludable que facilita la vida als seus treballadors.

Treballadors contents -> + Productivitat = bon ambient + majors ingressos.

Quin serà la primera empresa que s'atreveixi a fer el pas a Espanya?

Coneixes alguna? Explica'ns-ho!

MANTENIR LA SALUT MENTAL DEL TEU GOS

Mantenir l'avorriment fora de la vida del teu gos és un dels factors claus per tenir un gos sa mentalment.

Podríem dir de qualsevol gos que no és massa exigent amb nosaltres: tot el que volen és un plat de menjar, refugi i una mica de companyia. Ells no ens demanden comprensió, o que els valorem, però si tenen certes necessitats bàsiques perquè la seva salut mental es mantingui intacta.

El trauma i el maltractament poden desestabilitzar la capacitat d'un gos per actuar correctament. Ansietat, nerviosisme i hiperactivitat generalitzada solen aparèixer en gossos que han estat maltractats. Afortunadament aquests casos són escassos (segur?!).

El major risc per a la salut mental del teu gos és l'avorriment:

Com saber si el teu gos està avorrit?

Un gos saludable, no està en forma només físicament sinó també mentalment.

La majoria d'amos de gossos lluiten per tenir gossos sans i feliços. Molts assumeixen que si els proporcionen el nivell d'exercici físic que la raça requereix tindran un gos feliç, i només quan sorgeixen els problemes s'adonen que pot ser que la salut mental del seu gos estigui en dubte.

Quan la salut mental d'un gos es deteriora pot desembocar en comportaments destructius per part d'aquest, hiperactivitat, comportament obsessiu compulsiu, pors, agressió o falta d'interès en les seves activitats. Molts d'aquests comportaments es faran patents quan no hi hagi ningú a casa, i en els casos més severs també en presència de l'amo.

Si el teu gos mossega mobles o objectes de la casa, borda excessivament, corre a velocitats altes sense motiu o no mostra interès per gens, hi ha moltes possibilitats que el teu gos estigui avorrit.

Què causa l'avorriment?

Els gossos són animals de bandada, els agrada la companyia i la interacció amb altres elements de la seva bandada. Quan no les tenen i no tenen altres mètodes de distracció s'avorreixen. Ell buscarà maneres d'entretenir-se a si mateix entre les quals estaran el comportament destructiu. Un gos no es comporta malament o destrossa el teu sofà nou per venjança o malícia, simplement busquen una manera de distreure's i cremar energia.

Algunes races són més actives que unes altres i necessiten més estimulació mental, com per exemple el Border Collie, el Husky Siberià, el Pastor Alemany i el Dàlmata. La majoria de les races amb més energia van ser dissenyades per treballar per llargs períodes de temps sense mostrar signes de cansament i encara senten aquest desig de sentir-se útils i exercir les tasques que els seus ancestres van exercir.

Com vèncer l'avorriment?

Incorporar activitats diferents al dia a dia del teu gos li ajudarà al fet que la seva vida sigui més interessant.

Joguines: Assegura't que el teu gos té joguines interessants i una varietat acceptable. Si només té una joguina s'avorrirà d'usar-ho dia després de dia, però si els alterna sempre semblaran interessants i nous. Les joguines que incorporen menjar, com el Kong són estupendes per a la seva estimulació mental, ja que ells han d'enginyar-les-hi per aconseguir el menjar que hi ha dins. Els ossos també són un bon passatemps per al teu gos.

Jocs: Jugar no solament evita l'avorriment sinó que també desenvolupa un vincle d'unió entre gos i amo. Busca jocs que us diverteixin als dos i aprèn a gaudir de l'estona que passes amb el teu gos, perquè als dos us resulti divertit i estimulant. Podeu jugar a amagar objectes, per exemple, i canviar de joc sovint perquè no resulti monòton.

Ensinistrament: Absolutament necessari perquè el teu gos exerciti cos i ment. Empra uns minuts cada dia a ensenyar-li noves ordres.

Esports canins: Amb els esports canins no només el teu gos es posarà en forma, tu també. Si t'agrada l'esport aquesta és una de les millors maneres de gaudir amb el teu gos. Activitats com l'agility o el canicross us mantindran en forma als dos. Si ets aficionat al senderisme també pot acompanyar-te el teu gos. Si t'agrada el ball fins i tot podeu ballar junts i guanyar premis (Heelwork to music, és una activitat creixent en popularitat).

Passejos: Passejar al teu gos és una de les maneres més antigues i efectives de combatre l'avorriment, fer exercici i passar una estona a l'aire lliure. Si t'agrada córrer o muntar amb bici també pots anar amb ell!

VIATJAR AMB O SENSE GAT

Quan s'aproximen les vacances sempre ens sorgeix el dubte: ens portem al gat, o ho deixem a casa sota la supervisió d'algú de confiança?
Si un felí, des de la seva més tendra edat, s'acostuma als desplaçaments o als canvis de domicili que suposen les vacances, no només el seu trasllat no suposarà problema algun, sinó que l'animal gaudirà, com la resta de la família, dels nous llocs i territoris.

El problema sorgeix quan un gat no ha experimentat les sensacions d'un viatge, els canvis de domicili, el cotxe… És en aquests casos en els quals hem de plantejar-nos si ens ha d'acompanyar o no.

És important valorar el tipus i la durada dels viatges. Si disposem d'un segon habitatge al qual acudim periòdicament i en vacances, és important acostumar al gat des de molt petit, perquè els viatges seran freqüents i ell ha de reconèixer aquest segon habitatge com a seu.

Si sortim puntualment, una o dues vegades a l'any en viatges de 15 o 20 dies i a llocs diferents, és millor buscar una persona de confiança que li atengui en la nostra absència, doncs és molt més traumàtic per a un gat que no està acostumat a viatjar, habituar-se a nous espais per a un curt espai de temps, que quedar-se al seu domicili atès per algú de confiança.


VIATJAR AMB GAT

En cas de gats que ja estiguin habituats als viatges i que vagin a realitzar desplaçaments amb cotxe és important conèixer que la forma més segura per a ell i per als ocupants del vehicle és col·locar-ho dins d'un transportí rígid posicionat després del seient del conductor, i al terra, no en el seient posterior, la qual cosa és recomanat pels experts en seguretat vial.

Existeixen algunes pautes que podem posar en pràctica abans del viatge perquè aquest resulti reeixit:

- La utilització de feromones a la llar els dies previs al viatge (una setmana abans) ajuda a millorar l'estrès que el trasllat pot suposar, máxime per què els efectes d'aquestes substàncies triguen una mica a manifestar-se a l'animal.

- També existeixen dietes específiques que ajuden a pal·liar l'estrès del viatge. El seu veterinari de confiança li podrà informar sobre aquest tipus d'aliments que cal oferir al gat un mes abans del viatge i fins que torni a casa.


VIATJAR SENSE GAT

En el cas que el gat no estigui habituat a viatjar, la millor opció és, sens dubte, deixar-li a casa sota la supervisió d'algú de confiança.

És lògica la preocupació dels propietaris per si el seu gat estarà bé, si els trobarà a faltar, si es posarà molt trist… però sempre cal tenir molt present que la pràctica totalitat dels felins porten l'absència dels seus amics humans millor del que nosaltres puguem imaginar.

El més “complicat” sol ser trobar amics, familiars, veïns, amb el suficient interès, implicació, i temps lliure per atendre'ls, encara que amb paciència i previsió suficient, sempre s'aconsegueix.

És molt recomanable que aquesta persona sigui familiar per al gat, almenys que passés per casa uns dies abans del viatge. No fa falta “que siguin amics”, però sí, almenys, que l'animal no vegi en aquest individu a un estrany. Podem deixar una peça d'aquesta persona a la casa uns dies abans d'anar-nos, perquè es vagi familiaritzant amb l'olor, i si ja és algú conegut de la casa, moltíssim millor.

L'ideal seria que es passés una estona tots els dies durant la nostra absència, per assegurar el bon estat de l'animal, que tot està bé, que l'animal noti la presència de “algú”.

La seva funció, a part de la supervisió de l'estat vital de l'animal, és netejar la safata de materials sòlids diàriament o cada dos dies, assegurar que l'animal disposa de menjar i aigua neta i, si existeix “bon rotllo” entre humà i gat, dedicar-li una estona de joc i companyia.

Per la nostra banda, els dies previs intentarem anar reduint el contacte diari amb l'animal… Un petit distanciament que faciliti la seva menor “dependència” de la nostra presència.

No volem acabar sense expressar una petita anotació sobre les residències. Aquests “llocs de vacances” per a mascotes, només han de plantejar-se per a gats acostumats des de petits a aquest tipus d'estades, o en casos de “màxima necessitat”. Si per un felí és difícil adaptar-se a canvis, l'arribada a una residència amb tants canvis, olors i sons és molt més complicat.


Per tant, si volem gaudir d'unes vacances de forma plena, la primera opció és portar-nos al gat que ja hagi estat acostumat des de petit, i si aquest no és el cas, la millor opció és deixar-li les claus de casa a una persona de confiança. D'aquesta forma tots gaudirem d'uns merescuts dies d'esplai.