La síndrome del gat paracaigudista són un conjunt de lesions que apareixen en aquells felins que cauen des d’una finestra o balcó. No és un problema de comportament, ni tampoc que la nostra mascota s’hagi tornat massa aventurera.
Existeixen diverses teories que intenten explicar el perquè d’aquestes caigudes, entre les més habituals: que calculen malament la distància al saltar, que no aconsegueixen agafar-se amb les ungles i rellisquen o, simplement que els agrada tafanejar i seguir amb la mirada, des de les altures, a tot allò que es mou. Moltes vegades, aquest instint d’atrapar la “presa” els fa saltar sense mirar al buit. Els gats més joves (menors de 2 anys) o els que no han estat esterilitzats, són els que tenen més risc de patir la síndrome del gat paracaigudista (la prevalença és la mateixa en mascles que en femelles).
L’altura des de la qual caiguin, i l’estat sanitari (sobretot l’edat i el pes), són uns dels factors que condicionaran la seva supervivència.
Per exemple, les caigudes des d’un segon pis, si l’animal està sa, no solen provocar lesions greus, ja que els dóna temps a posar en marxa els mecanismes de rotació i amortiment de la caiguda. La cua els serveix per equilibrar-se i poder arribar amb les quatre extremitats recolzades a terra. Primer roten el cap, després la columna i finalment ajusten les seves potes del darrere a la posició del cos, arquejant l’esquena com un paracaigudes. Des d’altures menors a 1,5 metres solen haver-hi més danys ja que l’animal no és capaç de voltejar rotar a temps.
Per exemple, les caigudes des d’un segon pis, si l’animal està sa, no solen provocar lesions greus, ja que els dóna temps a posar en marxa els mecanismes de rotació i amortiment de la caiguda. La cua els serveix per equilibrar-se i poder arribar amb les quatre extremitats recolzades a terra. Primer roten el cap, després la columna i finalment ajusten les seves potes del darrere a la posició del cos, arquejant l’esquena com un paracaigudes. Des d’altures menors a 1,5 metres solen haver-hi més danys ja que l’animal no és capaç de voltejar rotar a temps.
Què fer quan passi?
Hem d’intentar localitzar l’animal, ja que solen espantar-se i amagar-se. Un cop localitzat es recomana embolicar-los amb una manta i tapar-los, sobretot el cap, evitant que vegin a desconeguts i sentin sorolls que els puguin espantar de nou. Compte en agafar-los: estarà desorientat, atemorit i adolorit, i pot ser que no ens conegui i intenti defensar-se esgarrapant o mossegant, sobretot si té ferides o fractures. A l’arribar a casa, si ens deixa manipular-lo, hem de comprovar si hi ha ferides i/o hemorràgies i intentar tranquil·litzar-lo.
Símptomes que podrem observar
Dificultat respiratòria si hi ha hemorràgia pulmonar o pneumotòrax; fractura d’extremitats, dels ossos llargs com el fèmur, tíbia i/o peroné … que poden trencar-se amb facilitat; fractura de mandíbula i paladar obert; hemorràgia nasal i d’òrgans interns (melsa) i trencament de bufeta, entre d’altres. Una revisió completa descartarà aquestes patologies i les possibles complicacions associades. Sempre és molt important que el visiti un professional veterinari que avaluï el cas i decideixi les mesures a dur a terme.
Prevenir aquests greus accidents és el més important. Hi ha diverses coses que pots fer per evitar que la teva mascota experimenti “la síndrome del paracaigudista”. Per exemple, pots enriquir el seu ambient amb jocs interactius, sistemes de cerca de menjar, prestatgeries i altres elements on puguin desenvolupar la seva conducta de caça. Consulta a un expert en conducta felina que t’expliqui com fer-ho.
Eviteu la presència de l’animal en aquelles habitacions on hàgiu d’obrir les finestres. Si no fós possible, podeu col·locar-hi mosquiteres.
Eviteu la presència de l’animal en aquelles habitacions on hàgiu d’obrir les finestres. Si no fós possible, podeu col·locar-hi mosquiteres.
